Frares Encantats Montserrat

Al·lèrgia Primaveral a l’Agulla d’en Charly

** 11 maig, 2015

Només recomanable per qui li agradi escalar com els crancs i no li faci fàstics a la roca més aviat discreta, l’Al·lèrgia Primaveral ens brinda l’oportunitat de guanyar un cim poc petjat, que això sí, és un bon mirador de la regió.

  • Via: Al·lèrgia Primaveral
  • Zona: Montserrat – Frares Encantats
  • Dificultat: V+/A1 (MD)
  • Dificultat obligada: V+/A1
  • Llargària: 55 metres
  • Exposició: Mitjà
  • Compromís: Mitjà/baix
  • Equipament: Bastant equipada amb claus i burins
  • Material: 14 cintes, joc de tricams, Camalots #0.5, #0.75 i #1. Estreps.
  • Orientació: Est
  • Valoració: **

Aproximació:

Des de Can Masana en dirigim al refugi Vicenç Barbé. Un cop al refugi prenem la Canal Ampla direcció al Portell Estret. Abans d’arribar a la Senesnom trobarem un cartell que indica “Miranda de l’Alba”. Prenem aquest corriol i el seguim fins al peu de l’aresta nord de l’Amagada. Des d’allí baixem cap al sud resseguint primer la paret est de l’Amagada i després continuant fins a peu de via.

La via:

El peu de via és evident. Haurem de grimpar fins al coll on aprofitarem una alzina per muntar la R-0. Arribar al primer clau és el tram més compromès de la via, no és gens evident i la roca és poc fiable. La resta de la tirada és un flanqueig on tocarà anar pujant i baixant segons veiem; en tot el llarg la roca és bastant mediocre. La segona tirada surt recte amunt a anar a buscar la fissura. Es fa tota pràcticament en artificial, tenint que equipar algun pas. La reunió cimera la fem d’una savina.

Descens:

caminem pel cim vers el sud fins trobar una reunió d’on fem un curt ràpel fins al coll on hem muntat la R-0. Des d’aquí fem un altre ràpel aprofitant una alzina.

[elfsight_instagram_feed id="1"]